Sobre teulades
escolto la teva melodia.
Ningú espera res de tu,
- tant dóna la teva sinfonia,
inepte nafrat- diran de tu.
Mous l'intrument
en el gest embogit de la mirada,
núvols agombolen notes,
tristors que no son teves.
Saps que fas la teva feina
buscant la millor mida
rera somnis aliens.
Omples el paisatge
d'una aparença esperada per tots.
Atent al moment just,
tocaràs aquella nota
simple i senzilla
abans que el dia mori.
L'has estada preparant tota la vida,
ara faràs d'ella la teva glòria,
perquè és el que esperen de tu,
escoltar una sola nota... desafinada.
L'has estada preparant tota la vida,
l'única que interpreta el teu batec.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada