Greu, la nota escapa,
és el bell vell somni.
Simfonia de mentides
tretes distretes,
amaguen veritats,
mig ofegades i callades.
Arpegi que no diguis...
greu la nota escapa.
Amb la por a la foscor
tinc un batec de fred
amb la meva melodia maleïda.
La vull ben lluny,
allà on el sentiment és inexistent,
mirada callada
i els ulls, clucs.
Res més que el no-res
acompanyi el somni
d'aquest fil vermell
adormit en els teus llavis
i en el meu paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada