Reconec el foc,
embadalit dels colors
com d'un fanalet,
ombrívola mirada.
La mar respira calmada
l'hora baixa del dia.
Obro el meu pit
refermant el meu batec
arrecerat al balcó,
marinat entre mirades.
Sovintejo aquest espai
daurat pel sol d'agost
escoltant la melodia
bressol de tots els colors,
amalgama de paisatges.
Triomf de la mar,
embat rogent de ponent,
crida la vesprada una pausa,
silenci, la nit és inevitable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada