Nineta dolça,
oreig de la nit,
vinguda l'hora
escolta la melodia
senyal de pau
finitada al cor,
on perviu
remorosa sinfonia.
Mil·lenari és el teu batec
enyor de les meves notes.
Sortós el so
del meu violí,
encapritxat de tu,
sinuós escapa
estels amunt,
niarà en les teves formes
trencant el paisatge.
Irreverent amb el cos,
rialler i capriciós,
escriurà un vers,
lenta agonia a la pell...
Sentiments i plaer,
solfeig de versos
nats dels sentiments,
tàntrics a la mirada
intuitius en el plaer,
torna a la vida...
sinergies de l'amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada