Gir finquitat,
és la gràcia del podador
mutilar la bellesa
en el seu punt de contemplació.
Corre, fes un quadre,
saps que el temps és efímer,
escolta el seu plor,
no és tant diferent al teu,
tan propi de la natura,
romandre en vida
esperant la mort,
pausant el batec,
limitat el temps pendent.
Ocres oxidats avui,
ritmes en decadència,
són els vius grocs d'ahir
de quan eras tija arrelada.
És la mà del músic
fidel als ulls del pintor
escrivint un poema,
l'última oportunitat
i podràs ser immortal
com ho és el record.
Impregnarà de colors
tot l'espai dels seus ulls
acaparant les teves aromes,
trobar una nova forma de vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada