I era un vell ball,
nota primera de violí,
dansa la tardor,
oreig de fulles
lent, el primer pas,
enfila el pinzell.
Nu de cor l'home vell
toca el seu violí,
assaboreix una melodia,
té present el proper hivern.
Ritme i cadència
acaronen els ballarins
cofois i abraçats
confonen els batecs.
Indolent, ell, l'atrapa
oprimeix pit amb pit,
confonen les seves cames
obrint pas a l'atracció.
Mirada contra mirada,
presentiments de desig
ara ella sembla defallir,
revifa a poc de la paraula.
Temps de tardor del músic,
imagina nota i vida,
demà l'hivern demanarà pas,
anunci d'un esperat traspàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada