Mira el meu món,
obscur envolta les meves parets,
sé que és petit, suficient.
Té una única finestra,
recolzada al meu balancí
atresoro un paisatge,
és un altre món,
la llum de la llibertat.
Somriuré la pau de l'ordre
rera la foscor ignorada,
abans la nit no torni
comptaré els meus dies,
ombres de la meva presó.
No sabies que en tindria prou
sentint el batec
dels que són lliures
en el seu paisatge.
La por, feta sinfonia,
amaga un breu cant,
nimfes ahir amigues
ompliu el present,
sortiu del vostre cau,
tinc desig de somiar
Rierol de sentiments
acompanyeu la meva por,
res és segur
aquí, a les parets de vidre.
Oh nit! fes-me sentir lliure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada