Ignot és el paisatge,
mar enllà navega
prop del desconegut,
rem i veles a favor del vent,
el dia és net de tempestes.
Guia el seu desitjat destí,
ninfa adoradora del mar,
escull on descansar.
No té por al desconegut,
dintre del seu cor
escolta el batec
torxa i senyal segura,
embat dolç de sentiments.
Navegarà sobre fils de plata,
dibuixats pel reflex de la lluna,
riquesa poderosa de qui estima
és la fé de l'enamorat,
sentiment de confiança,
seguretat de la sinceritat,
ànima del respecte.
Les aus despiadades
envoltaran el seu somni,
sentirà la por del nàufrag,
només la seva seguretat
ignorarà l'abisme proper.
Trobarà la melodia
seguirà de nou el seu batec.,
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada