16

Nigul sobre les aigües,
ofrena de blaus transparents
emergint d'entre els somnis,
ninfa i regna de l'amor,
sentint el meu clam vens a mi,
nadiu de l'amor que batega.
Emotius, els meus pensaments
guaiten davant la teva presència,
un sembrat de sentiments
escriuen les notes d'una patitura,
macramé de sons i colors.
Et besaria els llavis
lluminosos i atraients,
delectaria la mirada en els teus ulls...
Esperaré el moment oportú,
sabedor dels instants breus
on poder ser el teu amant,
rimant desig amb bellesa
i plaer amb follia.
Després m'endinsaré en el teu cor
empès per la teva atracció,
lligaré cadascun dels nostres sentits,
amalgama de sensacions,
morint en el gemec impossible.
Omès allò que ens negui plaer
rebré de tu el sacrament de l'amor.