Obsessionat per la teva mirada.
Mostres la rotunditat del teu cos
plural de formes
inmmers en l'escalf.
La teva llum m'encoratja
intuitiu cerco els teus ulls,
nòmades els meus
transiten les teves formes.
Escolto el teu batec,
m'acotxa el seu ritme,
obliga la teva presència
trencar la meva voluntat
iniciant una pinzellada
uniforme i ferma
sobre la pell
esclau de tu.
Em rendiré al teu desig
lamentant la meva debilitat,
no sabré de més descans
o de més batalles
sinó he posseit
tota la grandesa de tu.
Reconec el meu pecat,
és aquesta ombra
embolicant la mirada,
saber què amaga.
Triaré un color rítmic
a propòsit del meu somni,
rima de la mirada desconeguda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada