Lleugera llum de grocs,
límit de les clarors,
un desig et demanaria...
"macerar els meus batecs
amb la tebior de l'ànima,
bressol de la teva mirada."
Inventaré un somni,
radiant, molt més que el sol,
- abraçar-me al teu fràgil món
dibuix d'un paisatge,
atent a la tendresa
delicada i amarada -
En tu he vist el meu jo,
límit d'un temps que no tornarà,
són els sentiments remoguts,
usurpats del teu esborrany,
breus instants de soledat.
Commogut de la teva força
omplo d'aire el meu pit,
no ha de ser més que un instant,
si abaixes el cap
callaré el nostre secret
i quan arribi el moment
emprendre de nou el pas.
Ningú més que jo coneix
tan plaent el rostre dels teus ulls.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada