Emanes una essencia vital
necesites tots els blaus,
cercadora del teu jo íntim
enfiles mar endins veles al vent,
no esperes més destí que el teu.
Acabada la jornada és el teu moment,
llançaràs veles a la mar,
la mirada perduda entre els blaus,
sols la remor t'acompanya
d'una melodia que t'abraça.
Escolta la veu de la calma
batega amb cada lleuger embat,
et sentiràs segura entre onades,
sabràs quin és el teu paisatge.
Acarona la salabror que et dóna vida,
desprèn de tu la noblesa del teu cor,
encoratjada lluita contra la tramuntana,
saps que l'amor et serà favorable.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada