Avui torno a la mar...
Quan la seva immensitat
embolcalla els meus sentits,
l'ànima en plenitud,
la meva insignificancia,
aplega els records més recents.
Quan em serà el vent favorable?
Un esquitx d'onada
embruta el meu vestit i
un bocí de mi es desprèn,
núvols de pensaments
difuminen cada batec,
impregnat el paisatge
amb moments compartits.
Era ahir mateix,
només tu i jo ens sabíem
sortosos d'haver estat
vides compartides,
alienes a tothom.
Aixopluc de l'amor,
proper a la llibertat
redimíem els cossos,
omnipresent el desig
podíem sentir el sabor,
aprendre la melodia...
Records de quan no existia el demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada